Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens (1140) per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri. Anteriorment (1139), el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques. El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú. La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que fou empresonat i executat.