Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític (1969-73 i 1989-92) i president (1980-82 i 1986-89) del seu partit, i ocupà diversos ministeris: d’Inversions de l’Estat (1969-70), de Defensa (1974-76) i d’Afers Estrangers (1976-79). L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití (1981) arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P2, i ocupà el càrrec de viceprimer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi (1983-87).