Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I. El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (VI) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló. El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó. Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins el 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca.