Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354. Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó. És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.