Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa. La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430. Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó. Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes. Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa— per A. Pagès.