Arnulf I

(?, aprox. 850 — Regensburg, 8 de desembre de 899)

Rei de Germània (887-899) i emperador del Sacre Imperi (898-899).

Fill il·legítim de Carloman, rei de Baviera. Esdevingué duc de Caríntia el 876. Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros; fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur (877) que deposà l’emperador. Derrotà els normands vora el riu Dyle (891) i fracassà en la lluita contra els moravians (893). Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia. Fou coronat emperador a Roma (896).