arquegoni

m
Anatomia vegetal

Gametangi femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, que origina i conté l’ovocèl·lula.

El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèl·lula superficial, que dóna una cèl·lula central coberta per una capa de cèl·lules perifèriques. De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèl·lules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim. La cèl·lula central dóna, per divisió, un rengle de cèl·lules del canal del coll, una cèl·lula del canal del ventre, i l’ovocèl·lula, el gàmeta femení. En madurar l’arquegoni, les cèl·lules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen passar els espermatozoides devers l’ovocèl·lula. Un cop realitzada la fecundació, la paret de l’arquegoni es fa més gruixuda, forma una capa protectora de l’embrió, la caliptra. En els pteridòfits, l’arquegoni és força més simple i se sol trobar més o menys enfonsat en els protal·lus. En les plantes més evolucionades (fanerògames) continua la seva simplificació fins al punt que, a les angiospermes, pràcticament ha desaparegut. Això no obstant, és possible d’interpretar les cèl·lules antípodes del sac embrionari com si fossin les restes d’un arquegoni estèril, i les sinèrgides com a residu d’un arquegoni fèrtil, que envolta l’ovocèl·lula.