L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal. Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut (TRB), que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast; o bé l' arqueig net o tonatge de registre net (TRN), que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell. De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació, les primes i les limitacions a la construcció, les limitacions al comandament i els drets de dic i carena. De l’arqueig net depenen les tarifes de practicatge, els drets de port, les estadístiques de navegació i els drets de pas pels canals de Suez i Panamà. Des del començament de la navegació tots els països marítims experimentaren la necessitat d’un mètode per a determinar la capacitat de llurs vaixells. Els grecs i els romans la mesuraren en talents i àmfores. A l’edat mitjana era expressada d’acord amb el nombre de tonells (d’on sorgí el mot tona), d’una determinada capacitat, diferent segons els països, que podien estibar; aquest sistema perdurà fins a mitjan segle passat. L’any 1874 hom adoptà el sistema Moorson el qual fou aprovat per la major part dels països marítims, i que només té l’inconvenient d’aplicar-se força incorrectament als vaixells tipus Shelter deck. Per ara no s’ha arribat encara a un acord pel que fa als espais exempts per al càlcul del tonatge net, per la qual cosa cada país té el seu propi reglament d’arqueig. El mètode per a calcular l’arqueig és determinat per les regles d’arqueig , que detallen les diferents formes de fer-ho, basades essencialment en el mètode Simpson (construcció naval; vaixell).
m
Transports