L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid (inicialment un tros de branca d’arbre) entre els extrems del qual era tesada una corda. L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita; aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem. Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un moviment rectilini de vaivé en un pla perpendicular a l’eix de l’eina. La corda de l’arquet, enrotllada al voltant del fust de l’eina la feia girar, per fricció, amb un moviment de vaivé. L’arquet constitueix un dels primers intents reeixits que hom coneix de transformar un moviment rectilini en rotatiu i el seu principi fou utilitzat àmpliament, fins ben entrada l’època del maquinisme, no solament en màquines de foradar sinó també en altres màquines-eina, com els torns d’arquet i de perxa.
m
Oficis manuals
Arquet
© fototeca.cat
Instrument emprat des de temps prehistòrics per a foradar fusta, os o pedra, i també, possiblement, per a fer foc.