arquianèl·lids

m
pl
Helmintologia

Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.

Poden tenir el cos segmentat o no segmentat. Alguns tenen paràpodes i quetes; d’altres en són mancats. La fase larval comporta una larva trocòfora. Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives. Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells. Entre els més importants cal citar el Polygordius, les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra; són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani. Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius; solen ésser arenícoles, i són força freqüents a la Mediterrània. Les espècies del gènere Dinophilus són molt petites (1 o 2 mm) i algunes viuen a les aigües dolces. Les espècies de Sarcocirrus tenen el cos segmentat i posseeixen paràpodes i quetes; són marines.