Arquíloc

Ἀρχίλοχος (el)
(Paros, segle VIII aC — Paros, segle VII aC)

Poeta grec.

Fill d’un noble i una esclava, s’arruïnà i hagué d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on acabà enrolant-se de mercenari per tal de subsistir. Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava. Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix. Esdevingué una figura llegendària, acceptat per uns, rebutjat pels altres: hom atribuí als seus atacs el suïcidi de Neóbule i del pare d’aquesta, i les seves poesies foren prohibides a Esparta. Cal, però, considerar-lo com un dels grans renovadors de la poesia grega, especialment del metre iàmbic, que en ell és exclusivament satíric, i el primer a fer de la pròpia vida tema de la seva obra.