El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc. En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC (Complex Instruction Set Computer) o RISC (Reduced Instruction Set Computer), etc. En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal; en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats. En l’arquitectura CISC el conjunt d’instruccions és molt extens; per contra, en l’arquitectura RISC el conjunt d’instruccions és reduït i els temps d’execució molt curts. L’arquitectura d’un ordinador la determina fonamentalment la família a la qual pertany el microprocessador que incorpora: PC (basats en la família de microprocessadors x86 d’Intel), PowerPC (basats en els microprocessadors Power), etc. Dins l’arquitectura PC, en funció del model concret de microprocessador i segons les característiques de la placa base, hom distingeix entre arquitectura PC, PC-XT, PC-AT, PC-ATX, etc. Es parla d’arquitectures paral·leles quan diversos processadors o almenys diverses unitats aritmètiques i lògiques (ALU) poden treballar simultàniament en un mateix ordinador. Cada ordinador té una arquitectura diferent, i aquesta és triada perquè el seu funcionament sigui òptim en l’aplicació que se li preveu.
f
Electrònica i informàtica