Alhora, aquestes eines permeten l’ordenació formal de l’espai virtual. El desenvolupament accelerat de les tecnologies de la informació a partir de la Segona Guerra Mundial, però sobretot a partir dels anys setanta, esclatà a la dècada de 1990 amb la universalització d’internet. Des d’aleshores, la tecnologia digital ha procurat als professionals de l’arquitectura un ampli ventall de noves possibilitats a l’hora de projectar la forma dels espais. Arquitectes com Marcos Novak, Bernard Tschumi o Neil Spiller incorporaren com a peça clau dels processos de creació i reflexió arquitectònica les capacitats dels computadors i els programaris. Hom ha criticat, però, la gran dependència de la forma i de l’espai “digitals” respecte a les eines que permeten la seva creació, i la pèrdua de llibertat i reflexió en el disseny que en resultaria. Els projectes que donen forma a l’espai virtual d’internet també solen ser considerats part de l’arquitectura digital. En aquest sentit, Novak encunyà el terme transarquitectura per referir-se a l’arquitectura de l’espai electrònic de domini públic creat algorítmicament i modelat numèricament.
f
Arquitectura