Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi. Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge. Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa. El 1994 adquirí uns terrenys per a la construcció de la llar residencial Pere Barnés (nom d’una de les persones acollides), que, amb capacitat per a una trentena de persones, des del 2007 els ofereix atenció personalitzada, alimentació i allotjament amb la finalitat d’afavorir l’autoconfiança i l’autonomia. Finançada majoritàriament amb les quotes dels socis, i també amb fons públics i donacions d’empreses i entitats, al final de la segona dècada del segle XXI tenia prop de 60 persones contractades, hi treballaven a temps parcial uns 400 voluntaris i gestionava una setantena d’habitatges. Des dels inicis ha atès unes 12.000 persones. Ha rebut els premis Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (2004), Iniciativa Solidària d’El Periódico de Catalunya (2005), Pere Casaldàliga a la Solidaritat (2017) i Ciutadà Europeu (2018).