Els principals membres en són els germans Diego Arruda (Évora ? — 1531) i Francisco Arruda (Évora ? — 1547), que col·laboraren freqüentment. Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar (1510-13), on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí ; pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton. Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém (fins el 1519). Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics oficials. Són considerats com les figures més importants de l’arquitectura manuelina.
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.