El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils (-OH) i sulfhidrils (-SH) de la matèria viva. Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups: els minerals i els orgànics. Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic (AsI 3 ), la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis; el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions medicinals. Els arsenicals orgànics poden ésser acíclics com l’arrenal (metilarsonat disòdic) i els cacodilats de sodi i de ferro emprats en els estats de desnutrició i anèmia; són menys tòxics que els arsenicals d’un anell benzènic, com l’atoxil ( àcid arsanílic), que posseeix una toxicitat considerable que disminueix en els seus derivats arsacetina, triparsamida, estovarsol, i els de dos anells benzènics: arsfenamina i neoarsfenamina.
m
Química
Farmàcia