Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim. És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles. Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic. Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació. Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària. Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics.
f
Química
Farmàcia