Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona. Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular. Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes. Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica. Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini cultural islàmic, arribaren al país els corrents artístics europeus de l’època. Reapareix la pintura paisatgística i, tot seguit, l’escultura. El pintor Kole Idromeno (1860-1939) representa el realisme preimpressionista, mentre que l’obra de Vangjush Mio (1891-1957) se situa ja en un impressionisme matisat. Amb l’adveniment del règim socialista, l’art albanès ha seguit les directrius d’un fred realisme social, en l’obra dels pintors Zef Shoshi, S. Rota o Sali Shijaku, estil que adquireix una certa expressivitat en la pintura d’A. Buza (1905).
m
Art