El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida (segles IX-XI). La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins. A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó. Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor (església de Zvartnoc, segle VII), o, més freqüentment, poligonal (església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII; església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX; etc.). A la darrera època d’esplendor (segles X i XI), hom troba precedents de la volta sostinguda per arcs ogivals que s’havia de generalitzar en l’arquitectura medieval d’Occident; en aquest període sobresurten les esglésies d'Ani. L’escultura, generalment en funció de l’arquitectura, també florí en aquesta època: a l’exterior de l’església de l’illa d’Aghtamar, al llac de Van, es troben abundants baixos relleus de temàtica religiosa, l’estil dels quals fa que hom els consideri precedents de l’escultura romànica. D’ençà del segle X hi ha evangeliaris amb miniatures de tradició bizantina on sovint la temàtica religiosa és utilitzada per a representar escenes quotidianes.
m
Art