Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials. Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca; els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors. Els temples (teocallis) eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom celebrava les cerimònies religioses principals i públiques i hi eren sacrificades les víctimes. El temple principals de Tenochtitlan, de 30 m d’alçària, era format per dos temples bessons dedicats a Tlaloc i a Huitzilopochtli. A la mateixa plaça s’aixecaven d’altres temples i edificis, tots ells destruïts, les restes d’alguns dels quals, com ara el palau Moctezuma II, que fou exhumat el 2008, no foren descoberts fins molt més tard. Altrament, són conservats en altres centres arqueològics monuments importants, com el temple de Tenayuca, el de Calixtlahuaca, de forma circular, els de Teopanzolco i Tepoztlan, als voltants de Cuernavaca, i l’extraordinari santuari rupestre de Malinalco, prop de Toluca. Quant a l’escultura, els asteques, seguint els tolteques, empraren pedra dura, que treballaren sense ajut d’eines metàl·liques. Les imatges sagrades són convencionals, adornades amb símbols i atributs de tipus expressionista (deesses de la mort, de la guerra, de la fecunditat, etc). Altrament, les escultures de tema profà (cavallers, jaguars, àguiles, figures de Chacmool, vasos, per als cors de les víctimes, en forma de jaguar i tota mena d’animals) són d’un realisme impressionant. Decoraren temples i altars amb nombrosos relleus, dels quals són conservats importants exemples: el Calendari del Sol, monòlit de 3,60 m de diàmetre i 24 tones de pes; la Pedra de Tizoc, commemorativa, etc. Les escasses restes de pintura que han arribat (frescs de Malinalco) i les miniatures dels còdexs (borbònic, Borgia, etc) estan molt relacionades amb les dels mixteques, com també l’orfebreria i la ceràmica. Practicaren amb una gran habilitat l’art del mosaic (màscares, mànecs de coltells, discs, gerres) i treballaren pedres duríssimes (cristall de roca, obsidiana, pòrfir, diorita), amb les quals feren precioses esculturetes. Foren més originals en l’art de la ploma, treballs amb diminutes plomes de molts colors, amb les quals feren magnífiques capes, escuts i lligadures.
m
Art
Chac mool asteca, en el qual s’aprecien les restes de la policromia original
© Corel Professional Photos