Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge. Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos. El primer gran artista fou Arthur Streeton (1867-1943), estilísticament relacionat amb l’impressionisme. Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting (1939) posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics. Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’expressionisme: Russell Drysdale (1912) narra nostàlgicament la vida rural d’antics colons; Sidney Nolan (1917) ha pintat les muntanyes de l’Austràlia central amb una llunyana desolació propera al superrealisme; Arthur Boyd (1920) ha donat una visió més propera i idíl·lica dels mateixos temes, i Fred Williams (1927), assimilant influències fauves i cubistes, ha fet una recreació mental del paisatge enfront de l’esperit de plein air de Nolan i Boyd. En arquitectura, després d’un primer període colonial (Francis H. Greenway), hi ha un període contemporani caracteritzat per la construcció d’edificis culturals (Òpera de Sydney, 1973, obra de l’arquitecte danès Jørn Utzon). Destaquen els arquitectes R. Grounds (1905), F. Hassell (1910) i H. Seidler (1923).
m
Art