La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca. Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades. Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna. En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’. En són exemples: les esglésies de San Francisco (1753-72, La Paz) i San Lorenzo, la Casa de la Moneda i l’església de Santa Lucía. Al segle XIX l’arquitectura boliviana rebé la influència del neoclassicisme (catedral del Potosí, 1809-36), del funcionalisme i de l’organicisme. Al segle XX destaca un estil de tendència nacionalista, síntesi de l’arquitectura colonial i la de Tiahuanaco. La pintura flamenca, el manierisme italià i l’escola sevillana han estat les influències més importants en la pintura boliviana. Però la pintura adquireix més importància amb l’obra d’Arturo Borda (una expressió més lliure) i Cecilio Guzmán de Rojas (tendència nacionalista).
m
Art