art búlgar

m
Art

art búlgar Dones treballant en una granja, d’Ivan Kirkov, obra del corrent conegut com a realisme socialista

© Fototeca.cat

Art desenvolupat pel poble búlgar.

L’art búlgar produí unes de les primeres realitzacions urbanes del món eslau (s. VIII), amb esglésies basilicals i de planta circular, que perduraren fins al s. XI. Del s. XII al XIV augmentà la influència bizantina en l’arquitectura. Els zografs (pintors religiosos) búlgars crearen, però, obres de caràcter diferent. Les pintures murals més importants són a les osseres dels monestirs de Baškov (s. XII) i Bojana (s. XIII). També són notables les osseres per llur planta d’una sola nau. La icona més antiga —Sant Teodor— és un exemplar únic. A partir del s. XII començà l’espiritualització de la forma. Nombroses icones porten inscripcions gregues, reflex del prestigi de què gaudien entre els búlgars les icones d’aquest país. Hom hi nota la capacitat de crear una imatge viva amb trets de plenitud interna i ferma. L’escola de Târnovo produí icones fins a la conquesta de Bulgària pels turcs. Entre els manuscrits sobresurt el saltiri de Tomichov, del s. XIV. Hi ha icones interessants als museus de Sofia (la Hodegetrie, 1342) i als monestirs de Rila i Biškovski. Malgrat les difícils condicions de la dominació turca, sorgiren encara pintures murals: esglésies de Sant Pere i Sant Pau de Târnovo (s. XV), l’ermita Orlice (1491), etc; però després els zografs restaren presoners de velles fórmules iconogràfiques, i s’inspiraren en idees de Plotí i del Pseudo-Dionís Areopagita. Al s. XIX fou conreada la pintura de gènere acadèmica (A.Mitov, I.Angelov). Dins la pintura del començament del s. XX és remarcable Julius Pincas (1885-1930), el Jules Pascin de l’escola de París. Els anys de règim comunista predominen els postulats del realisme socialista , en el qual destacaren H.Nejkov i S.Gačev. L’escultura és molt jove, destaquen I.Lazarov, V.Ginovski i V.Ninekov. L’arquitectura moderna comença després de la Segona Guerra Mundial, amb L.Torner. És el primer urbanista búlgar, autor dels plans de renovació de les ciutats de Sofia (1945), Pleven, Loveč i Burgas.