art canadenc

m
Art

Art desenvolupat al Canadà per les poblacions d’origen europeu que s’hi establiren.

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc (1614-85). L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors: els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur (1690-1770), i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé (1678-1781); sobresurt també Philippe Lièbert (1732-1804). François Ranvoyzé (1739-1819) i Laurent Amyot (1764-1839) inauguraren una brillant tradició argentera. A la fi del segle XVIII i durant el segle XIX el preromanticisme i el Romanticisme es reflectiren en un cert nacionalisme artístic, interessat en l’exotisme de les cultures i costums indígenes, en el qual prenen part artistes tant de cultura francesa —els pintors François Malepart de Beaucourt (fi del XVIII), Zacharie Vincent (1812-86)— com d’anglesa —Paul Kane (1810-71), Cornelius Krieghoff (1815-72)—; hi ha també artistes europeïtzants de qualitat, com el pintor Antoine Plamondon (1804-95). En arquitectura, el neogòtic es manifestà sobretot a les grans ciutats (parlament d’Ottawa). Dins la pintura realista, Ozias Leduc (1864-1955) féu un minuciós 'trompe-l’oeil'. L’avantguarda del segle XX té una figura important en el fauve James Wilson Morrice (1865-1924). El Grup dels set representa un nacionalisme artístic d’acord amb els nous gustos estètics. D’altra banda, Jean Paul Lemieux (1904) simplifica al màxim el paisatge; Alfred Pellan (1906) i Paul-Emile Borduas (1905-60) arriben a l’abstracció, a partir del contacte directe amb l’avantguarda francesa; el manifest “Refus Global” (1948) d’aquest darrer potencià la formació d’un moviment jove, del qual sobresurt Jean-Paul Riopelle (1923), l’artista canadenc que ha tingut més transcendència. Dins l’art canadenc més recent destaquen també Jack Bush (1909-79), Fernand Toupin (1930) i Claude Tousignant (1932). Michel Snow (1929), Les Levin (1935) i Greg Curnoe (1936) adopten els mitjans d’expressió de l’art de l’avantguarda internacional.