Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc (1614-85). L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors: els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur (1690-1770), i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé (1678-1781); sobresurt també Philippe Lièbert (1732-1804). François Ranvoyzé (1739-1819) i Laurent Amyot (1764-1839) inauguraren una brillant tradició argentera. A la fi del segle XVIII i durant el segle XIX el preromanticisme i el Romanticisme es reflectiren en un cert nacionalisme artístic, interessat en l’exotisme de les cultures i costums indígenes, en el qual prenen part artistes tant de cultura francesa —els pintors François Malepart de Beaucourt (fi del XVIII), Zacharie Vincent (1812-86)— com d’anglesa —Paul Kane (1810-71), Cornelius Krieghoff (1815-72)—; hi ha també artistes europeïtzants de qualitat, com el pintor Antoine Plamondon (1804-95). En arquitectura, el neogòtic es manifestà sobretot a les grans ciutats (parlament d’Ottawa). Dins la pintura realista, Ozias Leduc (1864-1955) féu un minuciós ' trompe-l’oeil'. L’avantguarda del segle XX té una figura important en el fauve James Wilson Morrice (1865-1924). El Grup dels set representa un nacionalisme artístic d’acord amb els nous gustos estètics. D’altra banda, Jean Paul Lemieux (1904) simplifica al màxim el paisatge; Alfred Pellan (1906) i Paul-Emile Borduas (1905-60) arriben a l’abstracció, a partir del contacte directe amb l’avantguarda francesa; el manifest “Refus Global” (1948) d’aquest darrer potencià la formació d’un moviment jove, del qual sobresurt Jean-Paul Riopelle (1923), l’artista canadenc que ha tingut més transcendència. Dins l’art canadenc més recent destaquen també Jack Bush (1909-79), Fernand Toupin (1930) i Claude Tousignant (1932). Michel Snow (1929), Les Levin (1935) i Greg Curnoe (1936) adopten els mitjans d’expressió de l’art de l’avantguarda internacional.
m
Art