L’ambre havia fet entrar Jutlàndia en les rutes comercials de l’edat del bronze; d’aquest període hi ha mostres importants, com el carro de Trundholm. Al segle II aC, entrà en l’òrbita cèltica (calder de Gundestrup), però la definició de la seva personalitat li vingué dels vikings (pedra esculpida de Jelling, 1940), amb inscripcions al·lusives al rei Harald Blâtand. L’art medieval predominantment religiós, es caracteritzà per un arcaisme d’arrel bizantina: altars amb relleus d’or (Lisbjerg, ~1150); un romànic tendent al gòtic lineal és l’estil dels abundants frescs d’esglésies (Maalov, ~1200; Ørselv, ~1350; Tirsted, ~1400; Rynkeby, 1562; etc). L’arquitectura romànica hi té bons exemples: la catedral de Ribe —pròxima a les renanes— i la de Roskilde (segle XII), acabades en estil gòtic; dins aquest estil sobresurt l’església de Sankt Knud d’Odense (segles XIII-XIV), exemple de l’ús del maó, introduït vers el 1160, que es generalitzà. Del segle XV al XVII hi treballaren nombrosos artistes estrangers (entre altres, els escultors Claus Berg [1475-1535], alemany, i Cornelis Floris [1514-75], flamenc). Melchior Lorck (~1527-~1583) fou el primer dibuixant i gravador important. La Reforma, des del 1536, marcà la fi del predomini de l’art religiós. El més important edifici de l’època, el castell de Kronborg (reformat des del 1577), té influència holandesa, com més tard la tingueren els constructors de Christian IV (castell de Frederiksborg, 1624; edifici de la borsadde Copenhaguen, 1619-25). El barroc italoflamenc, portat tardanament per l’escultor Thomas Quellinius (1661-1709), donà pas al rococó de l’afrancesat Niels Eigtved (1701-54) —palau d’Amalienborg (1750-55)—, del pintor Carl Gustav Pilo (1711-93), o de la manufactura de porcellana de Copenhaguen (establerta el 1772). L’arquitecte francès N.H. Jardin (1720-99), mestre de C.F. Harsdorff (1735-99), introduí el neoclàssic, que C.F. Hansen (1756-1845) imposà oficialment. La fundació de la Kunstakademiet (1754), on foren professors els pintors Jens Juel (1745-1802) i N.A. Abildgaard (1743-1809), impulsà l’aparició de valors autòctons com el davidià C.W. Eckersberg (1783-1853) i, sobretot, l’escultor Bertel Thorvaldsen (1770-1844), el primer artista danès situat en un primer pla internacional. La placidesa de Christen Købke (1810-48), les escenes de la vida artística de Vilhelm Bendz (1804-31), els retrats de l’independent Christian A. Jensen (1792-1870) i els de Carl Constantin Hansen (1804-80), són mostres d’un Romanticisme assossegat; paisatgistes plenament romàntics són Peter Christian Skovgaard (1817-75) i Thomas Lundbye (1818-48). En l’arquitectura, Theophilus Hansen (1813-91) treballà a Atenes i a Viena, G. Bindesbøll (1800-56) fou autor del museu Thorvaldsen, amb frescs exteriors, i J.D. Herholdt (1818-1902) emprà el maó i el ferro (Universitetsbiblioteket de Copenhaguen, 1861). El nacionalisme artístic impulsat per l’historiador de l’art N.L. Høyen (1798-1870) marcà una generació d’artistes: l’arquitecte Martin Nyrop (1849-1921), el qual es basà en la tradició medieval, i els pintors Christen Dalsgaard (1824-1907), Johan Julius Exner (1825-1910) i Frederik Vermehren (1823-1910), retratistes de la vida popular. A París, Theodor Philipsen (1840-1920) s’acostà a l’impressionisme que adoptà l’escola de Skagen. J.F. Willumsen (1863-1958), amic de Gauguin, i Vilhelm Hammershøi (1864-1916), que partí d’un intimisme whistlerià, foren els millors simbolistes. Al marge dels corrents comuns amb la resta d’Europa, sobresurten les monumentals composicions bíbliques de Joakim Skovgaard (1856-1933) i Niels Larsen Stevns (1864-1941) i el naturalisme casolà del grup Fyntoerne de Fiònia: Peter Hansen (1868-1928) i Fritz Syberg (1862-1939). El ceramista Thorvald Bindesbøll (1846-1908) fou un dels primers a realitzar la decoració abstracta. Dins l’arquitectura del s. XX, Peter V. Jensen Klint (1853-1930) bastí l’església Grundtvig de Copenhaguen (1920-40), monumentalització de l’església rural danesa. Dins l’escultura cal destacar Gerhard Henning (1880), molt influït per Maillol. Georg Jensen (1866-1935) convertí l’argenteria en un gran negoci d’abast internacional. Les noves tendències del s. XX, especialment l’art nabí, el fauvisme i el figurativisme cubistitzant, foren incorporades per diversos grups artístics, com el Grøningen, amb Harald Giersing (1881-1927). Dins l’art no-figuratiu es destaquen els pintors Richard Mortensen (1910) i Asger Jorn (1914) —un dels fundadors del grup COBRA. i l’escultor Robert Jacobsen (1912). Han aportat solucions arquitectòniques originals Jørn Utzon (1918) —autor de l’òpera de Sydney—, Johan Richter (1925), que actualitza un esperit clàssic i A. Jacobsen, amb un Modernisme lligat a la tradició. Destaca l’alt nivell de depuració que els darrers anys ha assolit el disseny.
m
Art