Una de les seves característiques és la gran extensió geogràfica —des de Mongòlia fins a Hongria—, amb diferents centres. Un dels més interessants és el de Kuban’ (sud de Rússia), on hom ha trobat un gran nombre de tombes (kurgans) dels capitosts escites (els grups més importants són els de Kostroma i Kelermes, datats entre el 700 i el 200 aC). D’aquestes hom ha obtingut diferents objectes, principalment armes (la més interessant és la daga anomenada akinakes), espills, joies i gualdrapes, la decoració dels quals evidencia clares influències centreeuropees, anatòliques, iranianes i, sobretot, gregues. N’hi ha d’altres centres a l’Àsia central, com els de Karasuk i Tagar, del primer mil·lenni aC. La característica principal d’aquest art és la d’ésser fonamentalment un art animalístic, inspirat en la fauna de l’àmplia zona on es desenvolupà; cérvols, ossos, fèlids, cavalls, ocells, etc., són reproduïts en grups o aïlladament, d’una manera naturalista i, ensems, estilitzada, la qual cosa fa sempre una forta impressió de dinamisme. La seva influència ha estat doble: sobre la Xina, on apareix un corrent animalístic entre el 1300 i el 1208 aC, i sobre l’Occident d’Europa, a conseqüència de les invasions bàrbares.
m
Art