De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven. Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes. Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències: orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del món irlandès insular, i fins i tot del món visigòtic, tot barrejat sobre la soca romana tardana. D’arquitectura no hi ha restes intactes; l’exemple més representatiu, bé que prou retocat, és el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers (s VII) i un hipogeu excavat al mateix lloc. La cripta funerària de Jouarre n'és un altre exemple, amb parets d'opus reticulatum. Per les descripcions textuals, hom suposa que la planta de les esglésies era rectangular, amb creuer i una volta més alta sobre aquest. L’escultura és coneguda pels relleus dels sarcòfags, amb motius d’inspiració cristiana i de vegades decoració geomètrica i vegetal. Hom hi pot incloure els capitells derivats de la tradició coríntia, amb nous esquemes decoratius. Importantíssima és l’orfebreria dels francs amb ús de l’esmalt cloisonné i champlevé i pedres semiprecioses, aplicat a les fíbules i sivelles. La decoració dels manuscrits procedeix de motius orientals.
m
Història