art electrònic

m
Art

Art fet amb mitjans tecnològics.

Des del segle passat, l’aparició de sistemes mecànics de reproducció d’imatges ha obert un gran ventall de possibilitats per a referenciar la realitat. A mesura que han sorgit nous mitjans, han aparegut noves consideracions respecte a la mateixa noció de l’obra d’art. Això ha ocasionat una situació de certa tensió entre aquesta nova concepció i l’herència del Romanticisme i el Modernisme, basada profundament en la noció de creador individual i d’espectador reactiu i no interactiu. La virtualitat ha significat la possibilitat d’ésser a diferents llocs al mateix temps, qüestionant les nocions de presència, de veritat o de realitat. Des de la producció de CD-ROM, internet, la música electrònica, o el disseny per ordinador, l’obra d’art es desmaterialitza. També conegut com a art multimèdia, engloba tots aquells treballs o projectes que estan elaborats amb o a partir de mitjans electrònics. Hom parla de tècniques o mitjans com el vídeo, el cd-rom, les instal·lacions interactives o net_art, entre d’altres. Aquest tipus de treballs, i concretament el net_art, estreny la relació artista-públic gràcies a les xarxes de comunicació digital. El seu paper és més proper i més decisiu, en part per l’accessibilitat tècnica i pel canvi de papers (l’espectador és qui finalitza el procés o bé qui tria com desenvolupar-lo). Aquest art està sotmès a les dinàmiques de la societat de l’era digital i per aquest motiu la delimitació d’estils pot variar o barrejar-se amb facilitat.

A grans trets, es parla de net_art Autoreferencial quan utilitza el mateix material informàtic o d’internet com a objecte artístic, modificant-lo més o menys amb mitjans, també digitals. Es poden esmentar els artistes JODI o Olia Linanina, que mostren fotografies d’un viatge que s’obren des de servidors del país on s’ha pres la imatge, jugant amb la idea d’espai virtual i real. En el transduccionalisme els projectes canvien les modalitats perceptives. S'observa més freqüentment en la música electrònica, en què es tradueixen els ritmes en impulsos o moviments. Un problema, en molts casos, és l’elevada arbitrarietat. L’artivisme és una de les formes més innovadores i populars d’art electrònic. Aprofita internet i transforma una acció de protesta en art, enfrontant-se a situacions injustes per a generar una reflexió posterior. En destaca el col·lectiu RTMark com un dels més importants. Una darrera línia en aquesta classificació general és aquella en què es creen cossos a la xarxa o identitats, ja sigui a través de personatges cibernètics amb món propi, com el projecte de Margarette Jahrman “Superfem avatars”, o a través de la suplantació, on l’artista, des d’una caracterització de vegades virtual, vol que el cibernauta reflexioni sobre allò que ha succeït.

Un espai d’experimentació és l’Ars Electronica Center (AEC) de Linz, que organitza un dels certàmens sobre art electrònic, a més d’altres com l’ISEA de Rotterdam. Al voltant d’aquests canvis en el panorama artístic, s’han produït diversos esdeveniments, com la Biennal de Lió de l’any 1996, dedicada a art i noves tecnologies. Es dividí en dues parts, l’una de caràcter històric, amb la recuperació dels primers treballs ja clàssics que incorporaven els recursos que els avenços tecnològics permetien, com ara les obres en vídeo inicials, i l’altra en què es mostraven obres d’artistes més joves. També es feu l’exposició Mediascape, al museu Guggenheim de Nova York, a la seu del Soho, dedicada a l’aplicació de noves tecnologies en l’art, durant l’estiu del 1996. Aquest mateix any, a Arteleku es feu un curs per a artistes sobre aquests temes amb la participació d’artistes i teòrics com a conferenciants. I també Ciberart'96, a València. Durant el 1996 es posà en marxa el projecte MACBA on line, configurat com un marc obert a la creació. Al mes de febrer del 1997 es realitzà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la primera trobada a l’Estat espanyol sobre art electrònic internacional, sota l’impuls de Claudia Gianetti, directora de l’espai barceloní L’Angelot, dedicat a aquest tipus d’activitat. Paral·lelament a aquestes jornades es publicà un llibre i un CD-ROM titulats Arte en la era electrónica. Perspectivas de una nueva estética. Un altre aspecte remarcable és SONAR, Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia. La primera edició tingué lloc l’any 1994 i es realitza anualment a Barcelona. Es presenta com una plataforma de creació musical amb mitjans electrònics i, a la vegada, com un espai de debat i reflexió sobre els nous comportaments i actituds generats pels avenços artístics i tecnològics.