Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica. En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet. A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics. En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen i reformularen l’ús d’internet. I ho feren en tots els aspectes: defensaren i feren extensiva la llibertat de la xarxa; qüestionaren i s’enfrontaren al control d’internet. Però també fomentaren la col·laboració i la creació col·lectiva, participaren en grups de discussió i creació, i desenvoluparen formes de comunicació que feren extensiu l’ús de la xarxa i l’accés a l’art. Un dels elements temàtics més habituals i comuns en la producció de l’art en xarxa és la crítica social i política, que inclou entre els seus objectius l’ús de la tecnologia i la mercantilització de l’art. Des que sorgiren les primeres manifestacions a la meitat dels anys noranta, la complexitat i abundància de temes i formes dificulta una catalogació per temes, estils, maneres o tendències. En qualsevol cas, resulta més interessant i d’acord amb la producció de l’art en xarxa l’aproximació per mitjà d’aquelles estratègies i pràctiques que defineixen el factor net , és a dir, la implementació d’allò específic de la xarxa: la connectivitat, la comunicació, la interacció i la creació col·lectiva. Considerant com a tret definitori de l’obra d’art l’adequació entre forma i contingut, l’art en xarxa necessita les estratègies comunicatives de la xarxa per a realitzar-se com a experiència.
m
Art