Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia. Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima; les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell (s VII) i l' evangeliari de Lindisfarne (687-721), al British Museum (Londres). La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel calvinisme. Al s XVIII Robert Adam dugué a terme obres importants a Edimburg: la Charlotte Square (1791), característica urbanització georgiana, la Register House i la universitat. En pintura sobresurten Allan Ramsay, pintor de la cort de Jordi III, que s’anticipà al retrat italià posat de moda per Reynolds, i Sir Henry Raeburn, el qual desenvolupà una intensa tasca cultural que culminà, després de la seva mort, amb la creació de la Royal Scottish Academy (1826). Al s XIX, després del desenvolupament dels dos grans corrents historicistes (el goticista —George Gilbert Scott, Mackenzie, Kemp— i el classicista —Thomas Hamilton, W. Burns—), culmina amb la creació de l’anomenada escola de Glasgow, representant del Modernisme escocès. Ch.R. Mackintosh, la seva personalitat més destacada, ofereix en la seva obra arquitectònica Glasgow School of Art les característiques més importants del grup, que faran que l’escola superi el propi Modernisme i enllaci amb els moviments racionalistes.
m
Art