Els monuments més antics daten dels s. X-XII. A partir del s. XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental. Del s. XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn. Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’A.Passer (1597). Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de N.Michetti i M.G.Zemcov (1718). En l’escultura es distingiren E.Thiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn (1674), i C.H.Ackermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn (1696) segons disseny del suec N.Tessin, fill. Posteriorment dominà l’eclecticisme: el moment més important fou el Modernisme, amb els teatres de Tartu (1906) i de Tallinn (1913), projecte del finlandès A.Lindgren. Al s. XX hi ha dues tendències: neoclassicisme i funcionalisme; després de la Segona Guerra Mundial l’art estonià entrà en el conreu del realisme socialista.
m
Art