El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers. Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea. Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic, del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum. Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi de grades, amb un mur perimetral i una escala d’accés. En aquesta època (s. V aC — s. VI-VII dC) també cal remarcar les de més de 30 m d’alçada, amb relleus simbòlics; probablement eren monuments funeraris o commemoratius. El període medieval, específicament cristià, és el més ric quant a manifestacions artístiques. Les formes arquitectòniques característiques són les esglésies monolítiques excavades a la roca, de tipus hipogeu, nombroses de la regió de Lasta, de les quals sobresurten les de Lalibela (s. XII). Generalment de planta circular, representen una nau o diverses, segons les dimensions de l’edifici, i gairebé sempre una cella al centre. Bé que en algunes d’aquestes esglésies hom pot veure baixos relleus, sovint els murs són recoberts de pintures més rudes que les que il·luminen els manuscrits; formes lineals i esquemàtiques, colors plans i freds narren escenes d’un gran realisme en un estil influït per l’art copte. Les incursions musulmanes (s. XVI) destruïren una gran part d’aquestes esglésies. Les construccions posteriors s’aixecaren sota la influència europea, especialment portuguesa. Les obres més notables —situades a la regió de Gonder, centre també d’una important escola de pintura mural— són edificis de planta quadrangular amb torres defensives, o també de dues o tres plantes amb coberta plana o apuntada. La posterior evolució de l’arquitectura etiòpica ha estat lenta; al s. XX els artistes i els enginyers italians han donat el pla regulador d’Addis Abeba (1936), del qual cal assenyalar les esglésies de planta octagonal, fetes de pedra, fusta i ferro i decorades en un estil molt ingenu.
m
Art
art etiòpic Fresc del monestir de Kebran, al llac Tana
© Fototeca.cat