La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago (1582) i de l’església de Santo Domingo (1615). Als s. XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa; cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila (1878-79), neobizantina. En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda; és important l’obra de P. Antonio i C.Argüelles. L’escultura tingué un inici en la imitació de la imatgeria castellana. A partir del s. XIX, les obres autòctones adquiriren un valor propi amb M.Asunción, J.Arévalo i J.Alcántara. La pintura seguí un camí paral·lel a l’escultura, fins a la creació de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Manila, al s. XIX; al s. XX, els moderns ismes són seguits per D.Lorenzo, A.García Llamas i R.A.Ocampo, entre altres pintors.
m
Art