No tingué personalitat pròpia fins a la independència. En escultura, la influència successiva dels francesos Rude, Carpeaux, Rodin i Bourdelle s’hi palesa des del 1870, que els escultors anaren a París. En pintura, Estocolm, lloc de formació a la primera meitat del s XIX, fou substituït per Düsseldorf i, més endavant, per París, on Albert Edelfelt fou influït pel Manet preimpressionista. Akseli Gallen-Kallela fou l’iniciador de l’art modern a Finlàndia, i també l’encarnació en l’art d’un esperit romanticonacional —conegut com a estil Kalevala— paral·lel al significat del Modernisme a Catalunya. El simbolisme expressionista influí sobre Hugo Simberg (1873-1917). L’exposició internacional de París del 1900 esdevingué punt màxim de la renaixença finesa: en un pavelló projectat per Gesellius, Lindgren i Eliel Saarinen fou mostrada al món la personalitat pròpia del país. Helene Schjerfbeck (1862-1946) i Ellen Thesleff (1869-1954) esdevingueren les principals practicants d’un art al marge del nacionalisme i classificable dins les coordenades dels corrents postimpressionistes internacionals. Aquest tombant cosmopolita cristal·litzà el 1909 en la formació del Septem Group. La Finlàndia independent trobà en l’escultor Väinö Aaltonen un útil mitificador classicista, i en el November Group —el membre més destacat del qual era Tyko K.Sallinen (1879-1955)— un pendant finlandès de l’esperit dels fauves i dels expressionistes, a partir del qual se succeïren les avantguardes pròpies de tot l’art occidental. En arquitectura aparegueren grans figures, d’abast internacional, com el funcionalista Alvar Aalto, que també assolí obres importants dins l’escultura abstracta, i Eero Saarinen. L’escultor Tapio Wirkkala (1915) ha obtingut grans èxits internacionals amb obres aplicades de fusta laminada i dissenys. El disseny i l’arquitectura han estat les dues especialitats que han donat més prestigi a l’art finlandès, i la societat Artek, fundada per Aalto mateix, continua produint importants peces de mobiliari.
m
Art