La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida. Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària. La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada. L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags; en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó (catedral de Tarragona); en el Renaixement (sepulcre de Bellpuig) i en el Barroc (tomba de Maurici de Saxònia, Sant Tomàs d’Estrasburg) l’escultura tingué una gran importància, així com en els grans cementiris de la burgesia industrial (Cementiri Nou, Barcelona). L’arquitectura és utilitzada en totes les èpoques: en les piràmides egípcies, en les tombes reials atrides i en els panteons dels cementiris del segle XIX. De ceràmica són els canopis etruscs d’enterrament. El mosaic ha estat usat en les lloses sepulcrals (Tarragona, segle IV) i en la cúpula de Centcelles (segle IV).
m
Art
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat