De la prehistòria, destaca la cultura dels castres , a l’edat del ferro. La romanització, tardana, hi produí vies de comunicació, termes, etc., i enllaçà amb l’art paleocristià (pintures murals de Santalla de Bóveda). L’arquitectura visigòtica (Santa Comba de Bande) i la mossàrab (San Miguel de Celanova) ocupen l’etapa preromànica. El camí de Sant Jaume fou la causa de la introducció del romànic a Galícia. Hi foren bastides nombroses esglésies de pelegrinatge, la culminació de les quals és la catedral de Santiago de Compostel·la. El gòtic, difós pels ordes mendicants, es reflectí sobretot en els castells. El Renaixement hi creà grans construccions (Hospital Reial de Santiago), i al segle XVII fou intensa la influència herreriana. El barroc hi tingué una gran difusió al segle XVIII, tant en l’arquitectura religiosa (façana de l’Obradoiro, Santiago) com en la civil (pazos de Pontevedra). L’escultura d’aquest moment, religiosa i generalment en fusta, com les obres de Ferreiro i Felipe de Castro, és d’influència italiana. Al començament del segle XIX hom creà la fàbrica de ceràmica de Sargadelos, que encara avui produeix obres importants. Al segle XIX les arts s’estancaren fins al Rexurdimento. El Modernisme donà remarcables obres arquitectòniques i urbanístiques (plaça de Maria Pita a la Corunya). La pintura té A.R. Castelao com a principal representant del segle XX. Els seus continuadors, com Maside, Souto, etc., són una de les generacions més significatives dins l’art gallec.
m
Art