Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi, amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre. Amb el cristianisme (segle IV), l’arquitectura és eminentment religiosa. De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca. Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi (segle V), de tres naus separades per pilastres que suporten arcs. Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de portes; hom parla, en aquest cas, de basílica triple (exemples a Bolnisi, Kazreti i Nekresi). Simultàniament hom construeix esglésies de planta central amb cúpula. El model d’aquestes construccions és l’església de la Creu (Džvari) a Mcḫeta (segles VI-VII), tetracònquida (un absis a cada costat) i amb una cambra a cada angle. Una forma tetracònquida pot trobar-se també inscrita en una construcció circular, com a l’església de Bana (segle VII). Després de la dominació àrab, l’arquitectura religiosa georgiana assolí un període d’esplendor a partir del segle X. Hi predomina la construcció rectangular (eix E-W) amb cúpula descansant damunt pilastres i formant una creu, almenys inscrita. La cúpula de les esglésies georgianes és molt característica per la seva forma elevada, amb cobertura cònica damunt d’una llanterna poligonal o cilíndrica. A l’exterior, les pedres de la façana, el timpà, les arquivoltes, etc, apareixen abundantment esculpides, sia amb figures (humanes o animals), sia sobretot amb motius ornamentals. Entre les esglésies posteriors al segle X cal esmentar sobretot la catedral d’Oški (segle X), la d’Alaverdi (segle XI), la de Svetic'ḫoveli (‘la columna vivent’) a Mcḫet'a (segle XII), la del monestir de Gelat'i (segle XII), etc. En escultura són molt remarcables els baixos relleus del cancell de Šiomgvime (segle XI); en torèutica, el tríptic de Ḫaḫuli (segle XII), que és alhora un bon exemple de l’art de l’esmalt. Els frescs que decoraven les esglésies de Geòrgia (molts no s’han conservat) revelen un estil bizantí, però menys estilitzat. De la Geòrgia moderna hom pot esmentar el pintor Niko Pirosmanišvili (1862-1918).
m
Art