Bé que geogràficament se situa a l’Índia, no pot ésser considerat pròpiament com a art indi. És un art utilitari i de finalitat religiosa, on el procés de creació de l’artista, que s’expressa per mitjà d’un codi preestablert, ve a ésser un acte ritual. Les primeres manifestacions d’art hindú apareixen al s IV, i tenen el moment culminant amb la dinastia gupta. Els santuaris excavats a la roca són d’estructura inspirada en la dels búdics; els més importants són els d’Ellorā i Bādāmi (s VII). Els temples comprenen una cel·la i un mandapa , o gran sala columnària, i tenen cobertes curvilínies en vertical; es destaquen els d’Aihole, Bādāmi i Māmallapuram (ss VI-VIII) i els de Brahmapuriśvar i Cidambaram (ss XII-XIII). L’escultura i la pintura, sempre en funció de l’arquitectura, són abarrocades, amb escenes de multituds i de representació naturalista, bé que no mimètica. Els millors exemples d’escultura són els alts relleus de Māmallapuram (s VIII), Bhuvaneśvar i Kaljuroho (s XII), i els de pintura són les d’Ellorā (s VII) i Tanjore (s XI).
Art