Els primers edificis d’interès són benedictins (abadia d’Egmont, 889). L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri: Sant Servasi (1240) i Santa Maria (segles XI-XIII) a Maastricht. La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals. En pintura cal destacar l’Evangeliari d’Egmont (segle IX).
Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples (esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53), fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa. L’arquitectura mostra una simplificació d’estructures i elements decoratius que donà lloc a la creació d’un estil original anomenat Vermeulen, amb esglésies de planta basilical amb deambulatori, sense capelles (Amsterdam, Delft, Deventer) o amb capelles radials (Dordrecht, Hulst, Nimega).
Al segle XV fou sovint substituït pel tipus de temple hallenkirche. Les anomenades esglésies dels navegants tenen coberta de fusta i altes torres (Edam, Hoorn, Naarden). Els palaus municipals de Gouda i Middelburg i els recintes murallats de Delft, Haarlem, etc., construïts amb maons, són exemples de l’arquitectura civil. En escultura, Claus Sluter dugué a terme una absoluta renovació a la fi del segle XIV i el principi del XV. A Utrecht al segle XV es desenvolupà una escola de miniaturistes i escultors en fusta, entre els quals es destacà A. van Wessel, i a Haarlem es precisaren a poc a poc les característiques de l’escola pictòrica holandesa. Els pintors més representatius foren A.v an Ouwater, fundador de l’escola, i G .tot Sint Jans; contribuïren a imposar el naturalisme de la pintura flamenca i l’afecció als efectes de la llum i l’ombra, elements bàsics de la pintura holandesa subsegüent. Entre llurs seguidors cal destacar el Mestre de la Verge entre les Verges, el Mestre del díptic de Brunsvic i J. Mostaert.
El Renaixement italià no tingué gaire acceptació a Holanda; l’obra de l’arquitecte H. de Keyser anuncia ja el classicisme del segle XVII. En pintura la figura cabdal del segle XVI és H. Bosch, que influí en la pintura de la primera meitat del segle i en l’obra dels manieristes holandesos. Alguns pintors importants treballaren fora d’Holanda, com A. Moor, que anà a la cort castellana. Es formaren escoles pictòriques a Amsterdam, Haarlem i Leiden, aquesta amb la figura de L. van Leiden, que renovà el gravat sota la influència dels gravadors alemanys. Els Països Baixos assoliren, després de la pau de Westfàlia (1648), la independència política i, paral·lelament, l’artística, ja iniciada anys abans. La religió de l’estat —el calvinisme— motivà tot l’art. La pintura rebutjà els temes religiosos —principalment la representació de sants— i els mitològics, massa atrevits per al puritanisme calvinista, i s’apartà de les obres del Flandes catòlic. L’art pictòric intentà de fer l’inventari humà geogràfic i arquitectònic del país. En el primer aspecte hom destaca els retrats de grup i individuals, plens d’acció, de F. Hals i de Rembrandt, que també feu obres de caràcter religiós. Entre els paisatgistes es destaca el triumvirat format per J. van Goyen (1596-1656), M. Hobbema (1638-1709) i J. van Ruysdael (1628-82). Cal esmentar, com a cabdals, els pintors d’interiors G. Terborch (1617-81), P. de Hooch (1629-79) i, sobretot, J. Vermeer (1632-75). Completant aquesta visió inventari hom troba els pintors d’arquitectures, entre els quals es destaca J. van der Heyden (1637-1712). L’arquitectura del barroc holandès és centrada també en la religió. L’església com a lloc de predicació —no de celebració de l’Eucaristia— romangué al servei de l’acústica, i així s’imposà la planta centralitzada: hom destaca la Nieuwe Kerk de Haarlem (~1660). En arquitectura civil els artistes segueixen un classicisme pal·ladià i fugen del barroc meridional. Hom destaca l’ajuntament d’Amsterdam (començat el 1648), obra de J. van Campen. Més endavant hom troba P. Vinckeboons, seguidor dels corrents francesos. L’escultura es limita a les talles d’imatges de difunts.
Al segle XVIII s’inicià la decadència de l’art holandès. La pintura romangué còpia de les temàtiques i maneres del XVII. Hom pot destacar entre la mediocritat C. Troost, de temàtica humoristicosatírica. L’arquitectura i l’escultura seguien la influència del rococó francès, i només foren emprades per a decoració d’interiors. Al segle XIX l’arquitectura seguí l’eclecticisme de l’arquitectura europea del moment. Només cal destacar l’obra del racionalista H.P. Berlage, pont entre el segle XIX i el XX. En pintura destaca l’escola realista de la Haia, influïda per la realista francesa. Cap a la fi del segle XIX l’obra de V.v an Gogh pot ésser inclosa dins la pintura francesa. El mateix cas és el de C.v an Dongen, membre de l’escola de París. El 1917 fou fundat De Stijl, des d’on s’expressaren les noves idees pictòriques de P. Mondriaan i T. van Doesburg i les arquitectòniques de J.J.P. Oud i d’altres. L’arquitectura del segle XX ha adoptat a gran escala les troballes urbanístiques de Le Corbusier i F.L. Wright a les ciutats d’Amsterdam i Rotterdam. El “grup Cobra” representa la integració de la pintura holandesa a la segona avantguarda.