De l’art romà de la província de Pannònia es conserven només ruïnes i troballes excavades (la ciutat d’Aquincum, a l’actual Budapest, dels segles III-IV). A l’època de la migració dels pobles sobresortia al territori que més tard seria Hongria l’afaiçonament dels metalls, practicat també pels hongaresos arribats des de l’est a la fi del segle IX (els tresors de Nagyszentmiklós, del segle X, avui al Kunsthistorisches Museum de Viena).
L’art del cristianisme creà els seus primers centres i produí les primeres obres sota la influència llombarda i francesa, seguint l’activitat catequitzadora dels monjos occidentals (la catedral de Pécs, els monestirs de Zsámbék i Ják). Al tombant dels segles XII i XIII el taller reial d’Esztergom esdevingué centre artístic. Els fragments excavats de la seva catedral i les restes del seu castell reial indiquen el reforçament de la influència francesa. Després de la incursió devastadora dels tàtars (1241) la seu reial es traslladà a Buda, capital que visqué una primera època de prosperitat en temps dels reis angevins Carles Robert i Lluís I el Gran (1308-82). La influència italiana s’envigorí i es manifestà, entre d’altres, a Képes Krónika (‘Crònica il·lustrada’, 1370), il·luminada per Miklós Meggyesi i conservada avui a la Biblioteca Nacional de Budapest.
L’estil gòtic començà a expandir-se a Hongria a partir de la fi del segle XIII. Produí un gran nombre d’esglésies menors, i també la catedral de Kassa (avui Košice, Eslovàquia), dels segles XIV i XV, i l’església reformada de Nyírbátor, de la fi del segle XV. Un conjunt escultòric gòtic de la fi del segle XIV, compost d’una quarantena de figures i de fragments de mitja mida natural o més petits, que hom descobrí recentment en excavacions a l’antic palau reial de Buda, testimonia que aleshores l’escultura s’havia independitzat de l’arquitectura. N'eren mestres excel·lents els germans Márton i György de Kolozsvár, de qui només es conserva un Sant Jordi a cavall (1373, Praga), obra típica del protorenaixement. A partir del 1400 els frescs perden la seva importància en la decoració de les esglésies hongareses, funció que passa a retaules i a altars pintats. Un dels primers representants importants de la pintura a Hongria fou Tamás de Kolozsvár (Gòlgota, 1427). El seguí al començament del segle XVI el mestre que signà M.S., l’estil del qual és deutor de l’art alemany anterior a Dürer, però que es caracteritza alhora per una expressivitat personal i una passió extraordinàries (Visitació, Crist a la Muntanya de les Oliveres, Gòlgota). L’Hongria medieval tingué una orfebreria altament desenvolupada. Un producte cabdal n'és el Calvari del rei Maties, del segle XV. Segons hipòtesis recents, la tècnica de l’esmalt filigranat és un invent hongarès. Durant el regnat de Maties I dit Corví (1458-90) la cort de Buda era centre irradiador de l’art renaixentista, representat per mestres toscans o formats a la Toscana (Benedetto da Maiano, Giovanni Dalmata). La biblioteca de la cort, fundada pel rei, tenia dos mil còdexs il·luminats (les “corvines”), esparpallats més tard durant la dominació turca.
Els principals monuments arquitectònics renaixentistes d’Hongria foren el palau reial de Buda i el palau d’estiu de Maties a Visegrád, dels quals avui només hi ha uns quants fragments, i la capella Bakócz (1507) de la ciutat d’Esztergom, conservada fins els nostres dies. La dominació de les regions centrals pels turcs (1526-1686) i les constants condicions bèl·liques produïren una ruptura en l’evolució de l’art hongarès. Nogensmenys, al nord-est, pertanyent als Habsburg, i sobretot a la Transsilvània esdevinguda principat independent es conservà una variant local de l’estil renaixentista, que influí l’arquitectura fins al segle XVII, i l’art popular fins al XIX.
El barroc hongarès aparegué —primer a l’oest— obeint a inspiracions italianes. Després del 1686 el barroc es propagà amb la reconstrucció del país, que suposà la immigració i l’establiment de mestres austríacs i alemanys. Hom construí en aquest estil esglésies (a Buda i Pest, Kalocsa, Kecskemét, Gyor, Eger), palaus senyorials (a Godollo, Fertod, Aszod, Pécel), i moltes ciutats hongareses reberen al segle XVIII el seu aspecte típicament barroc, conservat fins avui (Gyor, Eger, Vác, Székesfehérvár). A la primera meitat del segle XVIII el representant més important de la pintura del país fou Ádám Mányoki (Retrat del príncep F. Rákóczi). A la fi del mateix segle el pintor austríac Franz Anton Maulbertsch creà una part considerable de les seves obres a Hongria (frescs a l’església parroquial de Sümeg i al palau episcopal de Szombathely).
El primer monument hongarès en estil classicista és la catedral de Vác (1762-77), obra d’Isidore Canevale, immigrat des de França. Els representants més importants del classicisme arquitectònic foren a Hongria Mihály Pollack (Museu Nacional, Budapest, 1828-38) i József Hild (la catedral d’Eger, 1832-38).
Al segle XIX la lluita per la independència política del país té el seu reflex en l’activitat artística: molts creadors tenen per objectiu declarat produir un art nacional magiar. Els pintors pensen aconseguir-ho adoptant una temàtica històrica (M. Barabás, Bertalan Székely, Viktor Madarász), i fan de manera semblant els escultors, entre els quals es destaca István Ferenczy. Els arquitectes, entre ells Frigyes Feszl, autor de la Redoute de Pest (en hongarès Vigadó, 1859-64), intentaren crear “l’estil nacional” aprofitant motius medievalitzants, orientalitzants i d’inspiració folklòrica. Personalitats destacades de l’art hongarès de la segona meitat del segle XIX foren Miklós Ybl, arquitecte de l’edifici neorenaixentista del Teatre de l’Òpera de Budapest (1875-85), el també arquitecte Ö. Lechner, l’escultor M.Izsó i els pintors M. Munkácsy i P. Szinyei Merse.
A la fi del vuit-cents el desenvolupament dinàmic del sistema capitalista determinà l’aspecte urbanístic de Budapest i d’un nombre de ciutats menors, i afavorí l’escultura monumental, el representant més digne de la qual fou A .Stróbl. La pintura hongaresa s’acostà conscientment als assoliments de la francesa (l’escola de Nagybánya, K. Ferenczy, J. Rippl Rónai, B. Czóbel). T. Csontváry Kosztka fou un gegant solitari dins el panorama de la pintura dels inicis del segle XX. J. Nemes Lampérth, contemporani una mica més jove, creà un estil personal absolutament conforme a l’època.
De la pintura hongaresa d’entreguerres cal destacar l’art expressiu de Gy. Derkovits, el surrealisme de L. Vajda i la visió panteística de J. Egry. Per la qualitat de llur obra mereixen ésser esmentats també Aurél Bernáth i István Szonyi, continuadors de la tradició de Nagybánya, el constructivisme de L. Kassák i l’orientació surrealista i no figurativa de Dezso Korniss i d’Endre Bálint.
L’art hongarès, sortit de l’atzucac de les directrius imposades dels anys cinquanta, es desenvolupà aviat en múltiples orientacions, compreses les tendències més modernes. Produí els seus màxims valors en el camp del disseny gràfic, conreat també per l’artista més destacat del moment, el pintor B. Kondor. Escultors hongaresos importants del segle XX foren F. Medgyessy i B. Ferenczy; actualment excel·leixen Miklós Borsos (1906) i Imre Varga (1923).
Dins l’arquitectura hongaresa dels inicis del segle XX s’inspiraren en l’art popular els seguidors d’Ö. Lechner (Károly Kós, Dezsó Zrumeczky, Ede Thoroczkay-Wigand), mentre que Béla Lajta (1873-1920) partí del Modernisme vienès i evolucionà cap a l’arquitectura moderna, que tingué el seu creador més conspicu en Farkas Molnár (1897-1945).
El conflicte entre l’arquitectura moderna i el classicisme propugnat per l’estat es clogué els anys seixanta amb la victòria contundent de la primera (György Szrogh: Hotel Budapest, 1964-67). Són molts els creadors artístics hongaresos que desenvoluparen llur tasca fora del país natal (L.Moholy-Nagy, Á.Szenes, V.Vasarely, A.Tot, P.Vágó, N.Schöffer, P.Székely, etc).