Quant al període prehistòric (del 1500 aC al 1000 dC), en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental. El període més important és el d’influència índia (100-1400), amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau (segles I-VI) i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi (segles VII-XV), en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes: el primer (segles VII-X), d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra (complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX); el segon (segles X-XV) marca en arquitectura un predomini dels maons i una major abundància de decoració escultòrica, que esdevé d’una gran elegància (complex de Panataran, segles XIV-XV). El període islàmic (1400-1600) no suposa cap canvi formal, i el de la colonització neerlandesa (del 1600 ençà), la fi de l’art indígena sota la influència europea, només en el nucli tradicional de Bali ofereix mostres d’art indonesi autòcton.
m
Art