De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics. Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic. El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria. Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica (esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII) i les creus de terme amb escenes bíbliques (la de Monasterboice i la de Ruthwell), així com peces d’orfebreria i manuscrits miniats: el de Durrow (s. VII), el de Kells (potser ja del IX), ambdós al Trinity College de Dublín, i el de Lindisfarne (s. VIII; British Museum, Londres). D’estil gòtic són la catedral de Dublín i els castells de Dangan i Limerick. Al darrer quart del segle XVII corresponen el Royal Hospital, de W. Robinson, i la Duana, de J.Gandon, ambdós a Dublín. L’arquitectura del segle XIX és una barreja de neogòtic i de neoclàssic (catedrals de Cork i Killarney). Al començament del segle XX la pintura s’apartà de la influència anglesa del XVIII i s’apropà a les esquematitzacions cèltiques en l’obra de L.de Brocquy. Bé que d’origen irlandès, el pintor Francis Bacon s’integrà a l’ambient artístic anglès.
m
Art