art islàmic

art àrab
m
Art

art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)

© Fototeca.cat

Art desenvolupat al món islàmic.

El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intel·lectual. El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment. Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau (que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i vil·la de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts) i els edificis públics, com banys o mercats; l’escultura restà subordinada a l’arquitectura i a les arts decoratives, i en pintura només la miniatura tingué una transcendència veritable; la ceràmica, els teixits, les catifes i els tapissos tingueren, per contra, un paper molt important. L’art islàmic presenta una sèrie de períodes independents per raons polítiques, geogràfiques o artístiques, els més destacats dels quals són el dels omeies, o de formació, molt influït per l’art bizantí i reduït a la zona de Síria (mesquita de Damasc, cúpula de la Roca de Jerusalem), el dels abbàssides (750-1258), a la zona siromesopotàmica (mesquita de Sāmarrā’), el de l’emirat i califat de Còrdova (756-1003) (mesquita de Còrdova i palau de Madīnat al-Zahrā’), el dels idríssides i aglabides del nord d’Àfrica (789-909) (mesquita de Kairouan), el dels fatimites d’Egipte (969-1171) (mesquites d’al-Azhar i d’al-Hakim del Caire), el dels seljúcides de l’Iran i l’Iraq (mesquites d’Eşfahān i Qazvin), el dels il-khànides o mongols de l’Iran (1206-1353) (manuscrits miniats), el dels nassarites (1237-1492) (Alhambra de Granada), el dels osmànics o turcs otomans (1300-1424) (mesquites de Soliman i Ahmed a Istanbul), el dels timúrides de l’Iran (1370-1500) (edificacions de Samarcanda i escola de miniaturistes de Shīrāz i Herāt), el dels safàvides de l’Iran (1502-1736) (construccions d’Eşfahān) i el dels mogols de l’Índia (1526-1707) (mausoleus del Tāj Mahal a Agra i Gol Gumbad a Bishapur).