L’arquitectura nacional és de fusta. Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic: exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell (s. XIV), la universitat (s. XVII) i la catedral catòlica (1777-1801), respectivament. Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes. Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV; al segle XVI foren combinades la influència gòtica i la renaixentista (pintures del Palau Reial de Vílnius, 1530-40). Des de la fi del segle XVIII els artistes lituans es formaren a l’Acadèmia de Peterburg, i reberen l’influx de les formes occidentals; el 1907 s’associaren per tal de revalorar l’art popular nacionalista (escola de Kaunas, 1910-40). Un nom excepcional fou el del pintor i músic Mikolas Čiunlionis, precursor de l’abstracció. Des del 1940 les arts plàstiques seguiren el realisme socialista soviètic. Alguns pintors de l’escola de París, com Ch. Sutin o P. Krémègne, són d’origen lituà.
m
Art