Té una tradició xinesa, índia i tibetana. Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats. Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra. L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat. El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta. Al començament del s X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma. Aquesta tradició encara perdura en la confecció d’unes senyeres estilísticament molt properes als actuals tanka del Tibet. Els conjunts artístics responen sempre a un sentit religiós. Cal remarcar el temple de Pashupati i l’estàtua del déu Bhaivai a Kàtmandu.
m
Art