Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III. És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic. Les novetats arquitectòniques més importants són: el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries; els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode. L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures majestàtiques de marededeus i els reliquiaris. Les peces de fusta eren decorades amb or o pedreria. Es produí un gran desenvolupament dels metalls repussats o fosos, com hom pot veure a les portes de la catedral de Hildesheim. Reichenau i Trèveris foren els centres principals en la producció de manuscrits.
m
Art