art paraguaià

m
Art

Art desenvolupat al Paraguai.

L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes. Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada. Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra. Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad. Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme: catedral d’Asunción, palau del Gobierno. El Panteón és també d’inspiració neoclàssica.