No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles. El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes. Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz (3 000-2 800 aC), de Susa (2 400-2 200 aC) o de la necròpoli de Sialk (1 800-800 aC). Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan (1 500 aC), tot i que no semblen produccions autòctones, bé que els motius temàtics són els clàssics perses. Pròpiament, l’art que hom coneix de Pèrsia és el de l’època que comença amb Cir II (559 aC) fins a l’arribada dels musulmans (651 dC). En aquest mil·lenni històricament hi ha primerament el període aquemènida, el de màxima esplendor arquitectònica; tot i que és un primer període de les ciutats de Pasargada (559 aC) i Persèpolis (540 aC), aquestes en són el conjunt més representatiu. Actualment molts dels seus relleus i les seves escultures són al Musée du Louvre, com el famós Fris dels immortals. Seguí després el moment de l’hegemonia hel·lenística, de les èpoques selèucida i parta, de les quals amb prou feines hi ha restes, tret d’unes columnes a Khorne i les ruïnes d’un temple dedicat a la deessa Anaitis. Després segueix l’etapa sassànida (art sassànida). Amb la invasió àrab començà un període d’influència artística que arribà fins el 1926. La seva evolució està totalment vinculada a la política del país. Sens dubte l’art adopta noves formes, però continua dins un esperit sassànida. En un primer moment els únics centres artístics són les tombes i les mesquites, formant dos grups estilístics: el de les mesquites àrabs primitives, molt poques de les quals han estat conservades i gairebé totes en ruïnes, i els monuments iranians adaptats a l’art invasor, que més que edificis eren llocs de culte. En època seljúcida, per la fusió de l’antic estil iranià i l’estil musulmà, aparegué la que des de llavors serà la típica mesquita iraniana, amb un gran pati central i quatre iwans. L’art de l’Iran islàmic és d’una gran riquesa i varietat, i les arts decoratives hi tenen una gran importància. L’expansió moderna de l’Iran començà a la fi del s. XIX, però la veritable florida artística no començà fins el segon quart del s. XX, amb una forta ingerència de l’arquitectura nord-americana, bé que ha perdurat la utilització de les cúpules i columnes en els grans edificis públics, com el Senat i el Museu Nacional de les Arts a Teheran. Aquest procés de modernització de la capital contrasta amb l’art d’esperit totalment persa que encara perdura entre els artistes iranians.
m
Art
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art desenvolupat a Pèrsia.