Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea. La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intel·lectuals, artistes, etc— que en són aliens. Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric; no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són característiques pròpies. No s’identifica la persona de l’autor, però pot classificar-se en escoles o grups locals. A Europa, la diferenciació entre art popular i art culte es remunta almenys al Renaixement, quan l’artista s’individualitzà i creà obres d’art per al consum dels particulars: es concretà en la pintura de cavallet, el culte a la personalitat de l’artista, que signà les obres i les individualitzà, i en el col·leccionisme. La màxima separació entre aquest art (influït més tard per l’ensenyament acadèmic) i l’art popular apareix al s XVIII. És visible aleshores el doble corrent d’un art popular de base tradicional i un art popular producte de la corrupció de l’art oficial o cortesà. Aquest fenomen és observable també en l’anomenada cançó popular. Als Països Catalans, l’art popular troba la seva millor expressió en la ceràmica, el ferro forjat, la fusta tallada i el gravat, i també en les antigues arts marineres (mascarons de proa, caixes de mariner, etc), avui perdudes totalment. Cal recordar també l’art fungible: el de les palmes de Rams, la pastisseria o les falles valencianes. El Romanticisme, amb la seva valoració de l’edat mitjana, reivindicà l’art popular i els procediments artesans. Hom estudià seriosament el folklore i fou propugnada la renovació dels oficis menestrals. El col·leccionisme de peces d’art popular i la creació de museus en foren el resultat més durador. Els principals museus d’art popular són els dels països escandinaus, especialment el Skansen d’Estocolm. Als Països Catalans, el Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, instal·lat a l’anomenat Poble Espanyol de Montjuïc, conserva importants col·leccions d’art pastoral i d’exvots.
m
Art
art popular Figura femenina de fusta tallada de (cultura fang, Guinea)
© Fototeca.cat