Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries (forns, pous, sínies, portals) i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos (porxos, patis, cases parroquials). L’ús dels materials illencs (pedra, calç), l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics. El casament (casa o masia), amb porxo, cuina i diverses cases (cambres i dependències agrícoles), de nombre variable i que poden situar-se a altures escalonades, té murs gruixuts, sovint emblanquinats, finestres breus i cobertes planes i espesses, formades per capes aïllants, des de l’argila exterior al sostre de tegell i de bigues visibles; si hi ha pis superior, s’hi poden obrir galeries cobertes, amb columnes o arcs, que es corresponen amb les porxades de la planta baixa. L’arquitectura eivissenca fou valorada pels arquitectes racionalistes ( AC) i ha influït sobre edificis nous dins i fora de l’illa. Al seu costat hi ha certs objectes de fusta (barreres, portes, mobles), atuells, indumentària pagesa (espardenyes, etc) i algunes joies ben típics.
m
Art